La custòdia del territori com a eina per a la conservació

Els acords de custòdia són contractes de naturalesa privada que signen per una banda el propietari del terreny, i de l’altra l’entitat de custòdia. Al ser acords de naturalesa privada, ambdues parts defineixen voluntàriament tots els continguts de l’acord: temps de duració, accions previstes per a la conservació, calendari de les accions, compensacions, mecanismes de control per al compliment de les condicions acordades, possibilitats de signar nous acords, situacions que dissolen l’acord, etc.

Encara que la conservació del territori i dels seus valors ambientals, culturals i paisatgístics són responsabilitat de l’administració pública, durant les últimes dues dècades la societat civil ha buscat noves formes per a gestionar i conservar el territori, on persones i entitats propietàries i/o usuàries del territori són promotores i protagonistes. Aquest model de gestió naix, per tant, de la necessitat d´assumir la gestió directa en matèria de conservació per part de la societat civil, partint de les següents evidències:

  • La custòdia és una estratègia participativa, que busca el consens de totes les parts implicades per tal de garantir el compliment dels objectius de conservació a llarg plaç.
  • Existeix una gran part del territori en mans privades amb uns valors mediambientals, culturals i paisatgístics que cal preservar.
  • No podem assumir que les administracions públiques siguen les úniques que han de preocupar-se per la conservació del territori. En canvi, poden ser de gran ajuda i facilitar la entrada d´altres models de gestió per garantir el bon ús i la conservació en una gran part del territori.
  • Hi ha multitud d´activitats i usos del territori que són compatibles amb la conservació dels valors ambientals, culturals i paisatgístics. La custòdia del territori permet desenvolupar models de gestió basats en la funcionalitat del territori.